Diagnosi

Descripció
Respecte el diagnòstic de les lesions musculars i tendinoses es basa en la clínica, és a dir, en la simptomatologia i en l’exploració física per part del metge o fisioterapeuta. Cal tenir molt en compte els factors de risc i conèixer molt bé el mecanisme lesional. Els estudis d'imatge , ja sigui mitjançant l’ecografia de parts toves (US) i/o la ressonància magnètica (RM) són proves complementàries de gran interès que han ajudat molt a concretar el diagnòstic i a emetre un pronòstic més acurat. Per altra banda no es disposa d'un marcador bioquímic prou específic, que ajudi el diagnòstic de gravetat i el pronòstic definitiu de cadascuna de les diferents lesions musculars, si bé és un camp de recerca actiu.
Mesurades de bioimpedància localitzada en lesions musculars en els quatre grups principals de les extremitats inferiors ( Dra. Eng. Lexa Nescolarde-Selva) - Edició 2011
Edició 2011

Investigadora: Dra. Eng. Lexa Nescolarde-Selva


La part real del vector d’impedància (Z), la resistència (R), representa l'oposició al flux d'un corrent altern a través de solucions iòniques intra i extracel•lulars i la part imaginaria o reactància (Xc) el retard en el pas de la corrent per les membranes cel•lulars i els intersticis dels teixits. Quan l'alteració es produeix en una zona específica, la BIA localitzada (segmental) és prou sensible per detectar canvis a la regió localitzada.

El projecte ha tingut com a objectiu principal determinar els canvis relatius en BIA i dades vectorials en relació amb la gravetat de les lesions (grau I, II i III) incloent els DOMS. D'altra banda, identificar la magnitud de les diferències relatives en els components de bioimpedància entre els valors de referència i el dany, i monitorizar els canvis de la trajectòria del vector Z (i els seus valors) com bio-marcadors de la tornada al joc esportiu.

Les mesures es van realitzar a 50 kHz, amb un analitzador tetrapolar amb mesura de fase (BIA-101; AKERN-Srl, Florència, Itàlia) injectant una corrent alterna de 450 μARMS per mesurar R, Xc i angle de fase (PA). Els errors de mesura del sistema, determinats amb una resistència de precisió de 0.1% de tolerància i un condensador del 1%, van ser <1 Ω per a R i <2% per Xc.

Per a les mesures de bioimpedància localitzades es van utilitzar elèctrodes pre-gelificats (Healthcare Tyco, Kendall Ref. 31050522, USA) de molt baixa impedància (<6 Ω) per minimitzar l'error en la mesura de bioimpedància produït per la interfase electrode-pell.

Les resonàncies magnètiques es van realitzar a la Clínica Creu Blanca de Barcelona per part del Dr. Xavier Alomar amb 3.0T MRI system (Magnetom VERIO, Siemens Medical Solutions).

Com a conclusió hem trobat que: (1) tots els jugadors mostren una simetria dels valors del vector Z en el costat esquerre i dret en els quatre grups principals de les extremitats inferiors. (2) No vam trobar cap diferència significativa (1-5% en R i Xc, i <1% en PA) entre les mesures mesures fetes abans i després del mateix tipus de sessió d'entrenament en un grup de 30 jugadors de futbol. (3) El percentatge de canvi en els paràmetres del vector impedància per lesió de grau III ha estat de 23.1% R, 45.1% Xc i 27.6% PA, per al grau II 20.6% R, 31.6% Xc i 13.3% PA, i per el grau I 11.9% R, 23.5% Xc i 12.1% PA. Identificant dèficits dels paràmetres de BIA de 6% per R i Xc dins grau I i II, i 3% en R i 15% Xc per lesió de grau III quan els jugadors van retornar al joc.

Aquests resultats preliminars indiquen que la BIA-localizada podria ser un mètode alternatiu per identificar lesions musculars i per caracteritzar la seva severitat. Així mateix, fer un seguiment de la recuperació fins a la tornada al joc, des del punt de vista de la cura de la lesió evitant possible re-lesions.







Actualment continuem treballant en la identificació de l'òptima localització dels elèctrodes per a la mesura de bioimpedancia de cada lesió i valorant el percentatge de canvi de cadascuna d'elles. Les mesures s'han realitzat en el Servei Mèdic del FCB pel metge Xavier Yanguas Leyes (FCB) i la Dra. Lexa Nescolarde Selva (UPC). Nescolarde L, Yanguas J, Lukaski H, Alomar X, Javier Rosell-Ferrer J and Rodas G (2013): Localized bioimpedance to assess muscle injury. Physiol Meas, 34(2):237-245.
Soleus muscular: MRI, anatòmic, en el cadàver i la correlació de distribució lesionis per esforç (Carles Pedret i Dr. Ramon Balius) - Edició 2010
Edició 2010

Investigadors: Carles Pedret i Dr. Ramon Balius

Les investigacions més recents posen de manifest que el coneixement del mecanisme de lesió i de la localització exacta de la lesió és una de les principals eïnes per la valoració pronòstica, pel seguiment i pel tractament de les lesions musculars.

La utilització acurada de les tècniques d’imatge i la seva correcta interpretació així com el coneixement anatòmic dels diferents músculs és el que ens permet poder aconseguir un tractament cada cop més específic per poder garantir una tornada a l’activitat esportiva més ràpida i segura.





Si se centra el tema estrictament en les lesions musculars les podem classificar de dues formes diferents.

- Segons el mecanisme de producción (mecanisme directe o mecanisme indirecte)

- Segons la zona muscular afectada (lesions mio-tendinoses, lesions de tendó central o septals, lesions mio-fascials).

No existeix en el moment actual un consens en la definició exacta i les localitzacions del principals músculs afectats per lesions especialment esportives. Aquest fet dificulta en primer lloc l’enteniment entre els metges que controlen un mateix esportista i en segon lloc la planificació correcta del tractament i de la tornada a l’activitat.

Objectius:

1) Descriure l’anatomia lesional (diagnòstic, pronòstic i tractament més acurat) dels principals tipus de lesions en el grup muscular isquiosural en funció de la localització de la lesió.

S’han recollit durant els últims 3 anys 85 lesions de la musculatura isquiosural de les quals n’han estat aptes per l’estudi un total de 71. Diagnosticades totes elles mitjançant ressonància magnètica (RM) de 3 T i en 25 de les lesions es disposa de RM en el moment del tornada a l’activitat.

La discussió de la gran quantitat de dades recollides i la seva anàlisi estadística permetrà conèixer i relacionar localitzacions de lesions, valoracions pronòstiques i temps de tornada a l’activitat adaptat a cada una d’elles.
Miosines ràpides i lentes com a marcadors de lesió muscular (Dra. Roser Cussó) - Edició 2010
Edició 2010

Investigadora: Dra. Roser Cussó

La valoració de les miosines ràpides en sang és l’únic marcador específic de les lesions que es produeixen a les fibres de contracció ràpida. Les lesions de les fibres de contracció lenta poden valorar-se per la quantificació de les miosines lentes a sang.

El projecte ha estudiat com aquest dos marcadors es relacionen amb el grau de lesió i s’ha vist com a les lesions de Grau I només les miosines ràpides es troben augmentades i indican la precaució que cal tenir per no tirar endavant una lesió que pot empitjorar a un Grau II o III, mostrant aleshores un augment molt important d’ambdós miosines.

S’han seguit de forma molt meticulosa aquest marcadors en les revisions periòdiques que segueixen els jugadors de bàsquet i futbol dels primers equips de FCB. La valoració de les miosines ha mostrat la qualitat dels entrenaments i partits dels darrers 2 anys comparat amb el de fan 8 anys on el nombre de lesionats era més gran. També s’ha observat que jugadors amb alts valors de miosina i que han continuat jugant amb el temps s’han lesionat. El seguiment dels marcadors miosina ràpida i lenta es un bon predictor de l’estat muscular dels individus.

S’ha fet un estudi d’aquests marcadors en pacients diabètics tipus-2 que han estat sotmesos a una teràpia d’entrenament físic per millorar la seva condició. Aquest seguiment ens ha indicat com l’entrenament ens augmentava les característiques de les fibres amb capacitat de captar més glucosa procedent de la sang. Ha estat una manera de poder avaluar l’entrenament que s’ha seguit amb una relació directa entre l’exercici fet, les concentracions de glucosa sanguínia i les molècules (GLUT4) que participen en la captació de glucosa pel múscul. Una vegada aconseguit veure l’ús i significat de les determinacions de les miosines , s’ha dissenyat un protocol ELISA per la seva determinació. Aquesta tècnica permet mesurar moltes mostres a la vegada i amb un temps de 4 hores. S’està preparant western blotts per l’analisi del marcador Titina, com a marcador d’elasticitat de les fibres i de troponines ràpides i lentes com a marcadors de lesions d’ambòs fibres però de pes molecular petit.

Actualment s’està estudiant quin tipus d’exercici és el que causa unes majors lesions i com es lesionen de forma diferencial les fibres tipus I i/o II d’acord amb exercisis concèntrics, excèntrics o combinació d’ambdós. En relació amb aquest tema també es vol estudiar quina part de la fibra (membrana, aparell contràctil , mitocondris etc..) es lesiona en funció del tipus d’exercici. Per això es disposa de marcadors de cadasqún dels compartiments cel•lular.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies