Tractament

Descripció
La pauta de tractament de les lesions musculars no segueix un model únic, i no s’han modificat gaire les diferents alternatives en els darrers anys. Actualment sembla que s’ha millorat les pautes de tractament mèdic i fisio-terapèutic però pels estudis epidemiològic sabem que no s’ha trobat una franca disminució de la incidència lesional ni de la taxa de recaigudes. Cal doncs seguir aprofundint en el coneixement i a crear noves estratègies en la solució de les lesions musculars. El tractament de les tendinopaties segueix sent mol limitat per una sèrie de factors com són el temps de curació, la disminució de la força i l’elasticitat de la reparació inicial així com l’elevada taxa de recidives. Darrerament, s’han obert noves expectatives gràcies a la recerca en l’àmbit de la reparació i regeneració biològica mitjançant la utilització de PRP o cèl·lules mare que probablement permetrà millorar la reparació, disminuir el temps de baixa i reduir la taxa de recidives. Cal dons seguir realitzant recerca en l’àmbit de la prevenció , tractament i prevenció de les lesions musculars i tendinoses. Aquesta recerca ha de ser bàsica i aplicada a les necessitats reals per tal de poder ajudar a millorar el coneixement i la gestió als metges i fisioterapeutes enfront del problemes dels seus pacients i/o esportistes.
Plasma autòleg ric en plaquetes per la tendinopatia i les lesions de lligament: revisió sistemàtica. (Vernooij RWM1 i Martinez-Zapata MJ ) - Edició 2013
Edició 2013

Investigador: Vernooij RWM1 i Martinez-Zapata MJ

A causa de la gran quantitat de tensió i força exercides sobre els tendons durant l’exercici físic, el risc de lesions greus de tendó augmenta. Així mateix, les tendinopaties cròniques són comuns tant en individus actius com en sedentaris. Un dels tractaments adjuvants és l’ús del plasma ric en plaquetes (PRP). Hem realitzat una revisió sistemàtica de la literatura sobre l’eficàcia i seguretat de les injeccions de PRP en pacients amb tendinopaties i lesions de lligament per comprovar l’eficàcia d’aquesta intervenció.

Hem buscat en les bases de dades MEDLINE, EMBASE i Cochrane Central Register of Controlled Trials (Maig 2014). El criteri per incloure estudis era assajos aleatoris controlats (AACs), comparant PRP amb placebo o tractaments comuns, i avaluant l’eficàcia i seguretat del PRP en pacients amb un diagnòstic clínic de tendinopatia o lesions de lligament en qualsevol fase. L’avaluació de l’elegibilitat dels estudis per a la seva inclusió, extracció de dades i avaluació de la qualitat dels estudis inclosos es va dur a terme de manera independent per dos autors. Les variables obtingudes estaven relacionades amb la qualitat metodològica, les característiques de l’estudi i dels pacients, i els resultats feien referència al temps de recuperació de la lesió, funcionalitat i mal tant pel PRP com pel grup de control.

En total, es van incloure 34 estudis, tot i que només un AAC informava del temps de recuperació, 12 AACs proporcionaven resultats quantitatius sobre el resultat del mal i 18 AACs sobre resultats de la funcionalitat. La qualitat de les proves era en general baixa o molt baixa. Pel que fa al temps de recuperació, no hi havia diferències estadístiques significatives entre el PRP i el grup de control. Vam trobar una millora significativa de 0.28 punts (95%-CI: 0.04 a 0.53, p=0.02; I2=70%) a l’escala de funcionalitat (rang de 0 a 100). No s’han trobat diferències significatives referents a la reducció del mal en l’escala EVA. No obstant això, anàlisis de subgrups van mostrar diferències en l’eficàcia del PRP segons la localització de la tendinopatia, la concentració de plaquetes en el PRP i si s’han realitzat co-intervencions com la cirurgia.

En conclusió, hi ha proves de baixa o molt baixa qualitat per les quals el PRP pugui millorar la funcionalitat de pacients amb tendinopatia. Això es deu principalment a la falta d’AACs d’alta qualitat i a l’àmplia varietat entre les escales utilitzades per mesurar la funcionalitat.

Noves aproximacions terapèutiques in vitro i in vivo per a la millora de la regeneració muscular i la prevenció de la fibrosi després d'una lesió músculo- esquelètica . (Dr. Mario Marotta) - Edició 2012
Edició 2012

Investigador: Dr. Mario Marotta

En el present estudi, s’ha desenvolupat un nou model de lesió quirúrgica muscular en model en rata (Figura 1). Aquest model animal permetrà de forma altament reproduïble, no només estudiar les vies de regulació que participen en el procés de degeneració - regeneració del múscul esquelètic, sinó també desenvolupar noves teràpies, ja siguin farmacològiques o utilitzant cèl•lules mare, per millorar la reparació del teixit muscular així com per reduir la fibrosi i / o cicatriu que pot ocasionar el dany muscular. Aquest nou model de lesió muscular imita les lesions musculars observades a la clínica humana esportiva (Figura 2) i podria obrir noves vies per al desenvolupament de nous tractaments en futurs assajos clínics en humans.

D'altra banda, s’ha començat a estudiar noves aproximacions terapèutiques basades en l'ús de diversos fàrmacs per tal de determinar la seva eficàcia per a la millora de la regeneració de la lesió i recuperació de la força muscular en el nostre nou model animal de lesió muscular. Aquests tractaments han demostrat la seva efectivitat a l'hora de millorar la recuperació de força muscular (Figura 3) després de lesió quirúrgica en model de rata i són possible candidats per a la seva utilització en l'escurçament del "return to play" en lesions musculars en esportistes.



Figura 1. Generació de la lesió quirúrgica del múscul esquelètic en rates. A) Com a model animal es van utilitzar rates del tipus Wistar. B) Els animals van ser anestesiats i col•locats en decúbit pron abans de dur a terme la cirurgia. C) El lloc de la incisió es va localitzar en el múscul gastrocnemi medial. D) La lesió quirúrgica es va produir travessant el múscul esquelètic de forma transversal.



Figura 2. Histologia, Immunofluorescència i estudis d'imatge per ressonància magnètica (RMN) durant l'evolució de la lesió quirúrgica del múscul esquelètic en rates. Les anàlisis es van realitzar mitjançant tinció amb Hematoxilia-Eosina i Immunofluorescència (Col-I i α-SMA) als dies 1, 3, 5, 9, 14 i 21 post-lesió (augments x10). Les imatges 7T per ressonància magnètica (Pla axial) van ser obtingudes el Servei de Ressonància Magnètica Nuclear (SeRMN) de la Universitat Autònoma de Barcelona.



Figura 3. Efecte dels tractaments sobre la recuperació de força muscular. Es va analitzar el percentatge de força màxima de la pota lesionada de cada rata respecte a la seva pota control. Els tres tractaments assajats van superar en Força màxima a les rates del grup No tractat, destacant sobretot els grups B i amb la força màxima del múscul lesionat va superar el 90% comparat amb la força del múscul contralateral no lesionat, mentre que en animals no tractats la força del múscul lesionat pel que fa a la seva pota control va ser d'un 73%.
Exposició intermitent a hipòxia com a eina per millorar la recuperació del dany muscular induït en la rata de laboratori. (Dr. Ginés Viscor)- Edició 2010
Edició 2010

Investigador: Dr. Ginés Viscor

Estudi exploratori orientat a determinar la possible eficàcia de l'exposició intermitent a hipòxia en cambra hipobàrica en la recuperació del dany muscular induït en la rata. Es indueix un dany muscular al tren posterior dels animals experimentals mitjançant una sessió de carrera forçada amb pendent negatiu d'acord amb protocols àmpliament validats i acceptats per la comunitat científica. El nostre primer objectiu és descriure l'evolució de marcadors plasmàtics de dany muscular durant la recuperació en rates control i tractades. Paral•lelament, es desenvolupa un estudi més detallat dels canvis induïts a nivell estructural i bioquímic de la musculatura de la pota posterior de la rata.



S'estableixen tres grups d'animals, un control i dos experimentals. Els animals control [AMB] segueixen una recuperació passiva amb un règim de vida sedentari i normal. Per contra, tots els animals experimentals es sotmeten a un programa d'exposició intermitent a hipòxia hipobàrica, encara que la meitat d'ells [HIP] no tenen cap altre tractament addicional, mentre que el tercer grup [EHIP] a més de l'exposició altitud simulada, són sotmesos a un protocol d'exercici equiparable (a escala murina) a un programa de manteniment de bona condició física.

A cada fase de mostreig es procedeix al sacrifici d'alguns animals (n=7) per tal d'aprofundir en l'estudi dels mecanismes implicats en la potencial millora de recuperació per mitjà d'exàmens de mostres musculars i d'altres teixits. Per això s'estan realitzant estudis de tipus histoquímic, immunocitoquímic i transcriptòmic per avaluar tant els danys estructurals com la seva ulterior evolució.

Nota: Aquest estudi està cofinançat a través del Programa Nacional I+D+i amb el codi DEP2010-22.205-C02-01.
Assaig clínic aleatoritzat, multicèntric, controlat, paral•lel, doble cec, amb emmascarament del tractament a l'avaluador, que avalua l'eficàcia del plasma ric en plaquetes en el tractament de les ruptures musculars amb hematoma.(Dra. Martínez-Zapata MJ, Dr. Orozo) - Edició 2009
Edició 2009

Investigadors: Dra. Martínez-Zapata MJ, Dr. Orozo

Estudi PRP-RICE. El plasma ric en plaquetes (PRP) té factors hemostàtics i de creixement cel•lular que poden afavorir la més ràpida curació de les ferides. Aquest assaig clínic avalua l'eficàcia del PRP en lesions musculars amb hematoma, en concret lesions del bessó o de la porció distal miotendinosa del múscul recte femoris fàscia posterior.

El nombre de subjectes necessaris per a l'estudi és de 76 (considerant un 20% de pèrdues). De manera aleatòria, a un grup de pacients se'ls evacua l'hematoma de la lesió muscular i se'ls administra PRP autòleg i a l'altre grup de pacients només se'ls evacua l'hematoma. A tots els pacients se'ls recomana repòs, gel local, mesures compressives, elevació del membre (RICE) i exercicis de fisioteràpia. La variable principal d'estudi és el temps fins a la recuperació completa. Després de l'administració de la intervenció es realitza un seguiment clínic i ecogràfic setmanal durant 8 setmanes o fins a la curació (si es produeix abans). Posteriorment es realitza un seguiment telefònic als 6 i 12 mesos. L'avaluació es realitza de manera encegada ja que s'emmascara la intervenció al pacient i als investigadors que realitzen el seguiment.

Més detalls de l'estudi en www.clinicaltrial.gov: NCT01440725. Estudi co-financiat pel "Fondo de Investigación Sanitaria" (Instituto Carlos III ; PI080724) i el "Fondo Europeo de Desarrollo Regional" (FEDER).

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies